Potser la definició que més s'apropa és ... com quedar-se sense aire...
Un flux suau i penetrant que recorre el cos. Comença pel front, com una ploma recorre la seva cara, acariciant-li les parpelles, removent les seves pestanyes, pessigollejant cada centímetre de la pell, i reavifant les pigues que la habiten. Arriba al coll, s'arreplega al seu voltant com una corda apretada. Baixa... s'endinsa i paralitza els pulmons arribant fins al cor, i l'atura.
Un escalfred que batega i es despren...
La pell queda núa, desprotegida... no saps com pot arribar a coure l'aire... la pell encetada costa de cicatritzar...
Un concepte irracional, com la sensació que desencadena. Una bogeria que no entén, no s'atura, i que només pot amagar. Un sentiment inútil.
2 comentaris:
segur que es inutil?
l'unic sentiment inútil és l'odi i la venjança i crec que no es tracta d'aquest
Publica un comentari a l'entrada